La lectura que no falte

Destacar aquelles coses que solen passar a les reunions és una de les feines que ens proposem per aquest blog. En aquestes, d’alguna manera, sempre tractem aspectes organitzatius com en aquesta última l’encontre d’edats a L’albitana o les caixes de tipus que han aparegut a la seu i que Enrique Simón, molt amablement, ens ha dit que perteneixen a l’escola-Museu de Bañuelos de Bureba a Burgos.

Entre l’intercanvi d’experiències, les dinàmiques (que ara ja fa temps que no en fem), les invitacions a algunes jornades formatives que de tant en tant rebem i les ganes de parlar i discutir sobre la nostra tasca docent anem millorant el nostre quefer diari. Una de les feines que ens hem proposat enguany és la lectura de texts freinetians que ens ajuden a comprendre millor aquesta pedagogia. El text triat ha sigut “Nacimiento de una pedagogía popular” de Élise Freinet, tal i com podeu veure a la imatge de dalt. Aquesta inicitiva ha tingut molt bona acollida; haviem de portar llegits els primers 4 capitols, i encara que no tots hem pogut llegir els 4, la xerrada que han generat ha sigut interessant i enriquidora.

M’agradaria subratllar d’aquesta lectura la capacitat que tingué el mestre de fer de la necessitat virtut, la feble salut de la que va disposar després de participar en la guerra va fer que haguera de pensar com no deixar-se la vida a l’escola establint una metodologia saludable que incloia passejos pel camp, aquest “simple” fet va ser l’espurna que encengué el motor de la curiositat i el saber dels seus alumnes a l’escola, després la introducció de la imprenta a l’aula suposà l’inici de la definitiva revolució que ha suposat la pedagogia Freinet al llarg dels segles XX i XXI.

Descobrir els inicis de Freinet ens ha ajudat a veure que, malgrat la distancia temporal, molts dels problemes que afecten l’escola actual ja els sofria el mestre, tanmateix el seu empeny, entusiasme i confiança van traspassar fronteres.

Escrit per Xusa

Esta entrada fue publicada en MCEP del País Valencià, Sin categoría. Guarda el enlace permanente.