El treball per ambients d’aprenentatge: una oportunitat per a la pedagogia freinet? 1

Durant les últimes dos dècades aproximadament, s’estan generant en l’etapa de l’educació infantil experiències considerades innovadores i que comporten canvis metodològics importants. Una de les que més força està agafant en l’educació dels 3 als 6 anys (només cal observar l’oferta formativa del CEFIRE) és el treball per ambients d’aprenentatge. Esta nova proposta educativa es basa en un plantejament diferent de l’organització i els espais de les escoles cosa que pressuposa, a priori, importants canvis en la metodologia.

La proposta educativa de treball per ambients es pot caracteritzar breument per (Riera, Ferrer i Ribas, 2014):

  • permetre la trobada de xiquets de diferents edats i amb diferents adults.

  • proporcionar espais on l’alumnat tria on anar i què fer-hi. Sense activitats dirigides, l’espai i els materials (disposats d’una determinada manera, provocadora) conviden l’alumnat a interactuar jugant i a iexplorar lliurement.

  • cada ambient està definit per un àmbit d’experiència (moviment i cos, laboratori, hort, lletres i paraules, construccions, artística…) i tracta els diferents llenguatges comunicatius i expressius de manera interrelacionada.

Si revisem els antecedents metodològics de l’organització espacial del treball per ambients, la pedagogia Freinet té un paper important, i així és reconegut, amb l’organització espacial dels tallers. Freinet (1975) defén la necessitat de l’alumnat de provar, crear i experimentar lliurement a base de temptejos.

És a partir d’este plantejament que pense que la pedagogia freinet pot anar introduïnt-se a les escoles. No obstant això, a vegades, com en tantes parcel·les de la vida, l’educació es guia per modes. I les modes passen. Sense una reflexió sobre la pràctica educativa i, més important, sense una conscienciació del caràcter polític de la pedagogia freinetista (Què ensenyar? Mirem la vida. Com ensenyar? Mirem els xiquets i les xiquetes) està oportunitat de canvi, de progrés, es quedarà en una mera reorganització espacial on destaque l’estètica per damunt de la verdadera pedagogia.

Ferran.

FREINET, Celestin (1975): Nacimiento de una pedagogia popular, Barcelona, Laia.

RIERA JAUME, Maria Antonia, Maria Ferrer Ribot i Catalina Ribas Mas (2014): «La organización del espacio por ambientes de aprendizaje en la Educación Infantil: significados, antecedentes y reflexiones», RELAdEI, 3 (2): 19-39.

Esta entrada fue publicada en MCEP del País Valencià, Sin categoría. Guarda el enlace permanente.