La correspondència: rebre cartes en el segle XXI

En la reunió que vam tindre el dia 21 de desembre vam estar emocionant-nos amb dos experiències que tenien en comú la correspondència. El grup 4t d’ESO de Jaume amb alumnes mexicans i el grup de 3r d’ESO de Xusa amb persones majors d’una residència.

Cartes de l’alumnat de Mèxic

  En els dos casos hem parlat com de motivador és rebre cartes en paper en l’era de la immediatesa i on està tan valorat tot allò digital. En els dos casos ens han explicat com els brillaven els ulls als i les alumnes veient els dibuixos, les fotos, llegint els textos… i les ganes de seguir escrivint i de fer-ho més bonic esta vegada. Roser ens ha parlat de la seua experiència amb esta tècnica i ens ha recordat les cartes que ens mostrà d’alumnes francesos ja fa unes reunions. Com es dóna sentit al que es fa a classe si després s’ha d’enviar als corresponsals. De com cadascú tracta de mostrar el millor d’ell a les cartes, com es pot fer estudi del medi, matemàtiques…a través de la correspondència. També vam recordar l’experiència d’Àngels amb Júlia. Hem parlat també de que a les cartes també se solien enviar treballs de l’aula i també algun regalet fet a classe. Roser ens ha recordat que Freinet deia que el treball manual és igual d’important que el treball intel·lectual. Amb això, ens hem decidit a aprendre punt de ganxo (ens ensenyarà Isabel) i a fer pulseretes (ens ensenyaran Roser i Lluís) per fer treball manual a classe. Hem estat pensant en com en el segle XXI segueix sent tan valuosa una tècnica com la correspondència per a qualsevol edat i per a qualsevol lloc del món. Gràcies Xusa i Jaume per compartir amb nosaltres la vostra experiència…ja tenim ganes de saber més coses de la gent gran de la residència, dels joves de Mèxic i dels vostres alumnes. Escrit per Rosella.
Esta entrada fue publicada en MCEP del País Valencià, Sin categoría. Guarda el enlace permanente.