Ha arribat l’estiu a MCEP-PV!

Feia més de tres mesos que el MCEP-PV no es reunia físicament. Al llarg d’este periode hem après que les reunions físiques no són l’única forma de reunió possible però sí són la forma més plena, autèntica i veritable. Les altres, les videoreunions i telereunions, són reunions, sí… però descafeïnades.

Començarem llegint una entranyable carta de Roser, que no estava però Estava (la majúscula en este verb no és cap errada). A través de la veu de la seua filla, ens feu arribar el seu amor i la seua alegria en forma de rodolins. Tanta estima i tanta nostàlgia afectà estranyament l’estòmac a més del cor, perquè el cas és que amb el punt i final de la carta mamprengué l’esmorzar cooperatiu. Coca de tomata de Gavarda, Orxata d’Alboraia, “ciruelos” de Bonrepós, pastís de poma de Museros… un banquet pantagruèlic entre rialles i germanor.

La carta rimada de la Roser
Avant amb l’esmorzar cooperatiu

Amb la panxa ben plena, començarem a debatre sobre assumptes més “espirituals”. Per exemple, la nostra participació com a col·lectiu en l’Escola d’Estiu Carme Miquel la qual, per culpa d’un virus, no serà d’estiu, sinó de tardor (i gràcies!). Acabarem la jornada aprenent a fer una grua de paper, una grua dels desitjos. I què vam demanar, de desig? Mamprendre el pròxim curs al setembre aprenent a fer ràdio (en format podcasts) amb els alumnes, com a fet el nostre Ferran amb els seus alumnes d’infantil durant esta llarga quarantena de 100 dies.

A Ferran li fa gràcia això d’haver d’ensenyar-nos a fer radiopodcasts
Prepareu-vos per al podcast de MCEP-PV!

Així que, qui sap? Potser la pròxima entrada a este bloc no serà escrita, sinó parlada i cantada. Bon estiu i prepareu-vos per a l’any Rodari!

Esta entrada fue publicada en MCEP del País Valencià, Sin categoría. Guarda el enlace permanente.