Cuidant el Pi som una pinya I (Rafa Simó-CEIP Les Eres)

Sóc tutor d’un grup de cinqué de primària del col·legi CEIP les Eres de l’Énova, un poble ubicat a la comarca de la Ribera Alta del País Valencià.

Un dels grans reptes que actualment ha d’afrontar l’escola i la societat és, sens dubte, l’educació mediambiental. Les darreres dades sobre la situació mediambiental, la crisi ecològica que pateix el planeta i l’esgotament dels recursos naturals, a conseqüència de la voràgine del sistema capitalista en el qual estem immerses són un clar indicador perquè els i les mestres posen en marxa les accions necessàries per a començar a construir una realitat social i educativa basada en els valors de l’ecologia, del respecte, la corresponsabilitat i del compromís polític en el planeta. En aquest sentit i a partir d’aquesta reflexió, no vaig poder deixar passar l’oportunitat que ens ofereix la natura i l’entorn en el qual vivim perquè l’alumnat puga créixer aprenent i desenvolupant, no sols continguts curriculars, sinó també valors i actituds necessàries per a construir una consciència mediambiental.

Així que, amb la idea d’introduir aquest canvi de paradigma a l’aula, i alhora, de capgirar l’assignatura de Valors socials vaig decidir aprofitar les dues hores setmanals de l’assignatura per a dur a terme un projecte amb l’alumnat de cinqué que ajudés a desenvolupar una actitud constructiva amb el medi ambient i el planeta. Una assignatura, per cert, molt maltractada a l’escola per aquells i aquelles que pensen que es pot transmetre i educar en valors mitjançant el treball de fitxes sobre emocions, o, quantificant el grau de compromís d’un individu davant determinats valors. Ni parlar-ne, en el pitjor dels casos, d’aquells i aquelles que aprofiten aquesta àrea simplement per a avançar matèria curricular d’altres àrees, ja que la consideren d’un insignificant valor acadèmic i una pèrdua de temps. Jo soc dels que pensa que l’àrea de valors no deuria existir com a tal, ja que l’educació en valors- aquella actitud i compromís que qualsevol individu desenvolupa en un procés col·lectiu, hauria de ser un aprenentatge transversal en totes les àrees. Un aprenentatge que tothom hauria de fer mentre aprén matemàtiques, llengua, ciències, arts, etc, i no una mera assignatura supèrflua i innòcua a la resta de les hores en què l’alumnat també aprén i es relaciona mitjançant uns valors i actitud.

Tot va començar amb una assemblea organitzativa per decidir quin tema ens agradaria treballar en valors durant tot el curs. Entre els temes proposats pel mestre hi havia:

– La sexualitat i el gènere.

– El medi ambient.

– La migració.

– La diversitat funcional.

Després d’una llarga conversa on cadascú argumentava quin tema li agradaria treballar, decidírem treballar el medi ambient. L’argument principal dels xiquets i les xiquetes per a elegir el tema fou l’estima i la relació que existeix, des de fa dècades, entre el veïnat de l’Énova i un paratge natural del terme municipal del poble anomenat «El Pi d’Ambrosio». Un paratge on generacions darrere generacions han fet ús d’aquest espai per gaudir de la natura (l’oci en els dies de pasqua, acampades amb la colla d’amics, excursions nocturnes i amb bicicleta, collints d’esclata-sangs). Un espai carregat de memòria local i vivències al voltant de la naturalesa; un patrimoni natural i cultural del poble.

Una vegada elegit el tema, durant les pròximes sessions acordàrem els objectius que volíem aconseguir amb el projecte i elaboràrem una planificació d’aquelles coses anàvem a realitzar. Entre els objectius que s’acordaren trobem:

– Conscienciar les persones del poble sobre la importància del Pi d’Ambrosió com a paratge natural.

– Posar en valor la importància de l’ecosistema del bosc mediterrani del Pi d’Ambrosio.

– Conscienciar al veïnat sobre la importància de cuidar el Pi quan fem ús d’ell.

– Realitzar accions per afavorir la conscienciació del medi ambient: Elaboració de cartells.

– Fer visites al Pi per a netejar l’entorn de plàstics i gaudir de la naturalesa.

– Elaborar samarretes amb un missatge de cura cap al medi ambient.

– Repoblar el Pi de carrasques.

– Creació d’un documental per a posar en valor el patrimoni cultural i natural del Pi d’Ambrosio.

Després de nomenar tots els objectius que volíem aconseguir tractàrem d’organitzar-los i donar-li una seqüència temporal. Per a comprar les carrasques per a repoblar el Pi necessitàvem diners; per a aconseguir diners necessitàvem elaborar unes samarretes; per a fer les samarretes necessitàvem crear un logo amb una campanya que ajudara a conscienciar a les persones del poble amb el medi ambient. D’aquesta manera elaboràrem un pla de treball anual, revisant-lo cada trimestre. Al remat l’objectiu general del projecte era: Generar una campanya de conscienciació mediambiental.

Per seguir llegint sobre l’experiència pots clicar ací: https://wordpress.com/post/mceppv.wordpress.com/2401

Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià).

Publicado en MCEP del País Valencià, Sin categoría | Comentarios desactivados en Cuidant el Pi som una pinya I (Rafa Simó-CEIP Les Eres)

Mi primera escuela: Sesga 1961 (Roser Santolària-MCEPPV)

El pasado sábado 17 de julio un buen grupo del MCEP-PV visitamos la primera escuela en la que trabajé en una aldea de Ademuz llamada Sesga en 1961. Ahora es un pequeño museo rural porque se cerró pocos años después dado que muchas familias emigraron y se creó una casa escuela en Ademuz para recoger a todos los alumnos y alumnas de las aldeas. Para mi esta visita, como la naterior que hice hace 25 años con mi familia fue muy especial porque pude reencontrarme con algunos de mis alumnos.

Si os acercáis al Rincón de Ademuz, os recomiendo que paséis por Sesga puesto que no solamente se puede ver la escuela sinó también el horno comunal, la fuente con el lavadero, un horno de ladrillos, el ayuntamiento e incluso te invitan a una degustación de productos de la zona como el delicioso zumo de manzana esperiega. Si queréis ir solamente tenéis que escribir a ademuzguia@gmail.com para concertar la visita.

A continuación os escribo mis recuerdos de aquellos meses en mi primer destino como maestra.

Mis vivencias como maestra en Sesga. 

Fui a Sesga en 1961 mientras estaba haciendo las oposiciones, concretamente del examen oral al práctico. El destino me lo eligió un funcionario de la delegación de magisterio. 

Cogí el tren, llegué a Ademuz y tomé posesión en vacaciones de Navidad. De Ademuz fuí a Sesga acompañada de un vecino de Ademuz por orden del alcalde. Fui en mulo porque no había carretera. Al llegar allí me enseñaron la escuela y la casa de la maestra. Entonces en Sesga vivían unas 120 personas. Era alcalde Eugenio Pastor y él y su mujer Emilia Tortajada me acogieron muy bien. El tío del alcalde se llamaba Benedicto y era padre de Benedicto Pastor maestro y de Salvador Pastor el cura que tanto benera el pueblo de Sesga. Al día siguiente un vecino de Sesga me acompañó a Aras de Alpuente (3h y media en macho) para tomar el autobús que me llevaba a mi pueblo, Alcublas. Yo tenía 20 años recién cumplidos y mucha ilusión por enseñar y también por conocer cosas nuevas. 

El día 11 de enero fuimos. mis padres y yo, con un tractor desde Alcublas con todas mis cosas: mesas, sillas, cacharros de cocina,etc. Era sábado y el domingo no pudo venir el cura a dar la misa de tanto como nevó. Yo destŕás de la ventanita del cuarto lloré, me sentía sola.

En seguida me hice amiga de los 14 niños y niñas de la escuela, de las mozas y mozos, de todas las familias del pueblo, del alcalde, su mujer e hijos. Mi trabajo fué en todos los ámbitos con los niños, que tenían muchas ganas de aprender, con los jóvenes y con los mayores hicimos teatro a la luz del carburo y la obra era un sainete baturro llamado «Las olivas», aprendimos y cantamos la misa, participé en la fiesta de santa Quiteria (en Hoya de la Carrasca, en el Collao Calderón) como una joven más. El alcalde me dió una mula que no corría para que la maestra no se hiciera mal.

La escuela estaba en el primer piso de un edificio y era tal como ahora se conserva en forma de museo. Teníamos una estufa enmedio de la clase y como debajo estaba el horno no pasábamos frío. La luz la teníamos con el carburo y el quinqué de petróleo. Había niños y niñas desde los 4 a los 14 años. Me acuerdo de los nombres de algunos alumnos y alumnas: Conchita Pastor, Ramon Yuste, Margarita Yuste, Cecilio, Eugeniete, los dos hijos del herrero, Ramiro y Jacinto Antón, Alfonso, Josó Miguel.. de las mozas y mozos Remedios, Tino, Esperanza, Félix…

Los lugareños me decían señora maestra y me trataban como una hija joven, los padres y madres de mis alumnos me hacían bromas.  Estaban muy orgullosos de la fuente del pueblo, de sus lechugas tan gustosas y del buen vino que elaboraban.

En los matacerdos invitaban siempre a la maestra y al quinto, solo había un quinto ese año, el quinto se llamaba Félix y después cuando los mayos, me cantaron y me echaron de mayo a Félix.

Iba al Cineclub de la Puebla de San Miguel en macho con alguna moza del pueblo, también fuí a probarme un vestido.

Durante la República pasaron por allí las Misiones Pedagógicas y dejaron una biblioteca muy buena que yo aproveché para leerme bastantes libros a la luz del quinqué.

Después de Pascua me puse enferma, con fiebre alta, y tuvo que venir el médico a caballo desde Ademuz. Me ponían bolsas con cebada caliente en el pecho y me hacían beber tisana de saúco. Pasé la enfermedad en casa del señor Benedicto Pastor.

Solo estuve cinco meses, de enero a primeros de junio y sintieron mucho que me fuera porque antes de ir yo estaban un trimestre sin maestra. 

De Sesga me traje todas estas vivencias, además de una estera redonda hecha con llata de esparto y una cesta ancha de mimbre, que me hizo el cestero. 

Después solo he vuelto al pueblo una vez con mi família, hace 25 años y ahora que he ido con los compañeros y compañeras de MCEP-PV.

Ya hace años que estoy jubilada y conservo muy buenos recuerdos de todos los sitios donde he sido maestra però tengo un recuerdo especial de mi primera escuela: la escuela de Sesga.

Roser Santolària Domingo (MCEP-PV)

Publicado en MCEP del País Valencià, Sin categoría | Comentarios desactivados en Mi primera escuela: Sesga 1961 (Roser Santolària-MCEPPV)

“Archivo Enrique Pérez Simón”


Nuestro amigo, compañero y archivero mayor ha donado su fondo de materiales, publicaciones y documentos que, a lo largo de los años, ha ido recogiendo, guardando, y digitalizando de forma minuciosa y sistemática.

Nuestro agradecimiento y reconocimiento por esa callada labor.

Aquí se puede ver el contenido del «Archivo Enrique Pérez Simón».

Reproducimos una colaboración de Lupe Pérez publicada en esta página en abril del pasado año 2020

El Mcep y su patio

Sigue leyendo

Publicado en Boletines, Congresos, Dossier, Encuentros, Las técnicas Freinet, Libros y materiales, MCEP de Cantabria, Nuestra historia, Secretaría Conf., Talleres del MCEP, Trabajos de aula | Etiquetado , , | Deja un comentario

ALGUNAS COSAS QUE NOS PREOCUPAN A LOS DOCENTES (II) – Paco Olvera

Publicado originalmente en «en clase ideal.es»

A lo largo de mis dieciséis años de maestro y veintiocho como inspector de educación, he reflexionado mucho sobre aquellas cuestiones que, creo, más nos preocupan a los docentes. Muchas aparecen de un modo u otro, en nuestras reuniones de trabajo, en las charlas de los recreos o en los debates sociales. No profundizaré en cada una de ellas, ya que de hacerlo, superaría con creces la pretensión y extensión de este texto.

En la primera entrega aparecieron temas como el currículo, los libros de texto, la organización en las clases y la cultura del esfuerzo.

Los deberes

Los deberes siempre me han parecido, inútiles, mecánicos, obligatorios, aburridos, que atentan contra el tiempo libre de los niños y niñas y el de sus familias, y lo que es mucho más grave, son profundamente insolidarios. Los deberes agrandan las diferencias entre niños y niñas de distinta condición sociocultural, ya que no todos los padres y madres pueden ayudar a sus hijos e hijas en las tareas escolares, ya sea por falta de tiempo, motivación, formación o posibilidades económicas. Sigue leyendo

Publicado en Con Firma, MCEP de Granada, Recursos para el aula | Etiquetado , | Deja un comentario

Escriure per aprendre a escriure IV (Rafa Simó-CEIP Les Eres)

Per finalitzar no m’agradaria acabar aquest escrit, sense destacar la importància que té en l’aprenentatge de l’escriptura dels infants, la necessitat de partir d’una situació real i comunicativa per expressar allò que vol o desitja comunicar l’alumant, a partir d’un treball o una investigació relacionat amb un tema del seu interès. Un o una no pot aprendre a escriure si no hi ha un motiu real per expressar i comunicar alguna cosa, perquè aprendre a escriure és aprendre a comunicar-se; és aprendre a fer ús d’una necessitat tan vital i quotidiana que tenim els éssers humans: l’expressió. I ací és on els mestres hem de tenir un paper fonamental en animar als xiquets i les xiquetes a comunicar i expressar les seues idees, a donar-los i buscar motius reals per a escriure i a acompanyar-los en aquesta necessitat tant vital en un context social.

On obstant, de vegades també cal donar-los estratègies perquè l’alumant puga expressar i comunicar correctament les seus idees. Tot i que l’expressió escrita és el resultat d’una necessitat que tenim les persones per a comunicar-se en un context social, aprendre a escriure també és un procés complex que implica, cognitivament parlant, la construcció d’estructures complexes. D’acord l’enfocament constructivista, l’adquisició del llenguatge escrit implica la construcció d’un conjunt d’estructures cognitives específiques per a llegir i escriure un text que van més enllà d’una mera intenció comunicativa. Parlem d’un coneixement metalingüístic que necessita de l’acompanyament d’estratègies i bastides necessàries per a garantir l’adquisició d’aquest aprenentatge. És obvi que no tot el món ha nascut per ser escriptor o escriptora, i per això hi haurà xiquet o xiqueta que se li donarà millor expressar-se mitjançant les lletres i d’altres que se li donarà millor l’expressió a través del seu cos, el dibuix, les matemàtiques o de qualsevol altra manera; tot i això, crec que qualsevol xiquet o xiqueta d’educació primària hauria de tenir la capacitat de poder expressar i comunicar de manera clara i entenedora seues idees en un text i acord a la intenció comunicativa que pretén, independentment de si té més o menys habilitats en l’escriptura.

Les estratègies descrites en aquesta escrit han ajudat a l’alumnat de cinqué a aconseguir aquest objectiu, sempre contextualitzant tot el treball realitzat en un marc ideològic i polític que té com a pilar fonamental: la cooperació, el pensament crític, l’autonomia i la solidaritat.

Blog d’aula de cinqué de primària del ceip les Eres.

Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià)

Publicado en MCEP del País Valencià, Sin categoría | Comentarios desactivados en Escriure per aprendre a escriure IV (Rafa Simó-CEIP Les Eres)

Escriure per aprendre a escriure III (Rafa Simó-CEIP Les Eres)

Així entre les diferents tipologies textuals que hem estat treballant trobem:

  • El Text dialogat. Escrivírem un guió per a un curtmetratge sobre la COVID-19 i les mesures de seguretat que gravarem a l’escola. Més endavant escrivíem un guió per realitzar diferents escenes teatralitzades de l’Edat Mitjana.

Trailer del curmetratge Sóc Tremenda

Dramatitzacions escenes medievals I – medievals II

  • Text resum o esquemes. Amb la intenció de treballar la comprensió lectora hem realitzat esquemes dels temes que trobem al llibre de text de ciències i que servien com a font d’informació dels projectes elaborats en l’àrea de ciències naturals i socials. Aquesta activitat era una de les tasques incloses en el pla de treball de ciències.

  • La carta. Per una banda treballarem la carta formal, amb la fi de respondre a l’ajuntament per a iniciar un projecte de ciències, demanar una biblioteca pública per al poble i recursos econòmics a l’ajuntament per a crear un hort escolar. I per altra banda, la carta informal o correspondència que iniciarem amb un col·legi públic de Castelló de la Plana, i del qual recentment hem realitzat vàries correspondències durant el curs.

Escrivint les cartes.

Enviant les cartes.

Rebent la correspondència.

  • El text descriptiu. Amb la finalitat de crear el nostre primer podcast de ràdio per a Tot Sants cada alumna va descriure un monstre valencià. Més tard, per al certamen literari de classe férem una descripció d’un paisatge acompanyat d’un dibuix a l’aire lliure.

Descripcions dels Monstres valencians.

Programa de ràdio especial Tots Sants.

Exposició del paisatge: Dibuix i narració.

  • El text expositiu. Textos de tema lliure per publicar-lo a la revista i a la ràdio. Aquest tipus de text ens va permetre fer tot un treball de cerca d’informació a través de diverses fons d’informació com ara: llibres, internet, entrevistes, etc.

Primera revista del món de cinqué.

Segona revista del món de cinqué.

Tercera revista del món de cinqué.

Ací trobareu totes les revistes publicades.

Primer programa de ràdio les Eres.

Segon programa de ràdio les Eres.

Tercer programa de ràdio les Eres.

Ací trobareu tots els programes de ràdio publicats.

  • El text narratiu. Històries per a presentar-les al premi de literatura Sambori i que després hem transformat en còmic digital mitjançant una app.

Revista especial de les històries.

  • El text biogràfic. Aprofitant l’efemèride del 8 de març, escrivírem diferents relats de vida de les iaies del poble, fent especial atenció al treball de cures invisibilitzat. Després, aquesta activitat es materialitzà en un programa de ràdio especial per al 8 de març.

Programa de ràdio especial per al 8M.

  • El text reportatge. Informar de totes les eixides que fem per conèixer l’entorn del poble, elaborem un xicotet reportatge que s’inclou en la revista i en la ràdio. Els reportatges són rotatius, i una vegada escrits i abans de ser publicats, són arrodonits per tota la classe. És en aquest moment quan aprofitem per treballar les estructures gramaticals, la riquesa del lèxic, les expressions, el sentit estètic i l’ortografia. Tot i això, sempre dediquem dues sessions a la setmana per treballar la gramàtica i l’ortografia mitjançant el llibre de text.
  • El text poètic. Amb l’arribada del dia del llibre aprofitarem per llegir i escriure poesia que després llegirem en públic i imprimirem en la impremta.

Revista especial de poesia.

Programa especial de recital de poesia.

  • Informe científic. Després de fer diversos experiments a classe cada grup va escriure un text/informe de l’experiment realitzat amb les hipòtesis, dades recollides i conclusions acompanyades d’imatges i fotos. Tots els informes els recollirem en format dossier per a la classe.

Revista especial sobre experiments.

  • Text argumentatiu. Aprofitant el procés participatiu de l’Ajuntament de l’Énova per a que el veïnat donarà les seues idees sobre el pla urbanístic i noves instal·lacions al poble, l’alumnat va escriure un text sobre el futur del seu poble, donant argument sobre com els agradaria que foren els carrers i quines instal·lacions haurien d’haver-hi.

Revista especial sobre el futur del poble.

Al capdavall, fins ara hem publicat tres revistes de «El món de cinqué», una revista especial de narrativa, una altra de poesia i una sobre la participació de l’alumnat en el futur del poble; cinc programes de ràdio, un d’ells l’especial per al 8 de març i un altre de recital de poesia.

Al nostre blog d’aula podreu trobar totes les revistes publicades i tots el programes de ràdio.

Per altra banda i paral·lelament a l’escriptura hem treballat de valent el foment de la lectura, activitat fonamental per a acompanyar la millora de l’escriptura i de l’expressió. No podem obviar la importància de la lectura en el procés d’aprendre a escriure, ja que darrere d’una bona escriptora sempre hi ha una bona lectora. D’aquesta manera tots els dies fèiem 20 minuts de lectura a partir dels llibres de la biblioteca d’aula o de la biblioteca pública del poble del costat, on cada trimestre fèiem una eixida amb les bicis per endur-nos en préstec una bon grapat de llibres. Després de llegir-los l’alumnat realitzava un comentari i recomanació del llibre llegit individualment. També dintre de les activitats de foment lector, hi trobem les tertúlies literàries, activitat on cada setmana compartim converses sobre un mateix llibre, fèiem una relectura del llibre i acabàvem parlant d’experiències quotidianes, temes d’actualitzat o Història. La lectura ha estat un treball essencial per a la millora de l’escriptura.

Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià)

Publicado en MCEP del País Valencià, Sin categoría | Comentarios desactivados en Escriure per aprendre a escriure III (Rafa Simó-CEIP Les Eres)

Escriure per aprendre a escriure II (Rafa Simó-CEIP Les Eres)

Una vegada assentada l’assemblea, ens posàrem a fer realitat la proposta de la revista i la ràdio. En un primer moment, tal i com apareix la idea – des del punt de vista del mestre les dues propostes semblen que siguen més un fi per a millorar l’expressió i no tant un mitjà per expressar-se; però amb el transcurs del temps, i a mesura que avancen i es desenvolupen, aquests projectes van canviat la seua funció, passant de ser un fi, per solucionar una situació concreta, a convertir-se en un mitjà, és a dir, en un procés continu i inesgotable per expressar-se i explicar tot allò que fem a l’aula. En tot cas, cal dir que un dels primers objectius de crear la revista era, per descomptat, superar les dificultats de l’expressió en el text lliure; ja que en general, l’expressió lliure i més espontània, d’acord amb el primer diagnòstic, era molt limitada, amb moltes inseguretats, falta d’idees, estructures gramaticals poc ordenades i una cohesió textual molt pobra.

Revista El món de cinqué

Ràdio escolar Les Eres

Aleshores, què férem per millorar l’escriptura? A banda de donar al grup un motiu real i significatiu per escriure, així com els mitjans i els recursos necessaris per a fer-ho, des de la tutoria es posà en marxa un pla d’acció per a ensenyar a l’alumnat a escriure mitjançant l’aprenentatge d’estratègies que, amb el fi de superar les dificultats d’expressió, ajuden a l’alumnat a millorar la cohesió i la coherència dels seus escrits. Les estratègies les podríem definir com una seqüència gradual de bastides que tenen com a finalitat la pròpia autoregulació d’un aprenentatge -és a dir, un procés metacognitiu que permet a l’aprenent avaluar, planificar, regular i dirigir la pròpia actuació; val a dir, però, que les estratègies no són una tècnica en si, tan sols són una ferramenta.

D’aquesta manera, en les primeres propostes dedicades a l’escriptura, sempre comencen les activitats amb un modelatge. Davant la pregunta, què fan les bones escriptores per escriure? L’adult competent ensenya l’ús de les estratègies. Després, una vegada les hem modelat de manera compartida, fem una pràctica guiada d’aquestes, on l’aprenent activa els coneixements apressos i fa ús d’elles per realitzar una tasca en un context real d’escriptura; i mentre l’adult la supervisa. Finalment, acabem el procés amb una pràctica independent, on l’aprenent de manera autònoma fa servir les estratègies. Al remat, la intenció d’aquest plantejament és fer del procés d’escriptura un procés planificat, estructurat i organitzat; però, sobretot, ajudar-los a entendre que, escriure no sempre és una tasca espontània – a no ser que tingues molta experiència i coneixements– , sinó una tasca planificada, on cal seguir uns passos i estratègies per a escriure un text clar i ben expressat, aspecte fonamental per a gaudir de l’expressió i augmentar la motivació per escriure.

Una vegada adquirides les estratègies, així és com quedaria una seqüència didàctica on l’aprenent va usant les estratègies per escriure un text.

– Primer que tot, i abans de posar-se a escriure, sempre presentem la proposta de text vinculat a una necessitat, és a dir, a una situació real i significativa; per què escrivim? Escrivim perquè tenim un motiu per a fer-ho, una situació real concreta.

– Després, amb la fi de poder estudiar les diferents estructures dels textos i els seus indicadors textuals, vinculem els textos que volem escriure amb les diferents tipologies textuals. L’aprenentatge i l’ús d’aquestes estructures, com a, serveixen de molta ajuda a l’alumnat per a garantir una estructura més clara i ordenada de les idees i de l’expressió; i per tant, de l’adequació i la coherència del text. Aquest tipus d’estratègia permet activar tots els coneixements previs sobre el text i encetar un procés constant d’elaboració i verificació d’hipòtesi o prediccions sobre el text.

– Si el tema és lliure cadascuna fa la seua, però si el tema és consensuat es genera una conversa al voltant dels temes que volem escriure, fem i activem tot el bagatge cultural que porten els xiquets i les xiquetes; donem idees, les compartim i ens enriquim conjuntament.

– Tot seguit comencem a organitzar el text usant un conjunt d’estratègies per a fer una bona planificació del mateix. Entre les estratègies que aprenen trobem: aquelles que ens serveixen per organitzar les idees mitjançant una pluja d’idees, estratègies de redacció i, més que més, altres de revisió del text. El resultat, en general, és una millora de l’estructura del text, l’organització i l’expressió de les idees; i la presentació del propi text.

Aquesta última part, la revisió, tractem de fer-la mitjançant programes informàtics que ens ajuden a revisar de manera acurada els textos. Una tasca que ens permet ser conscients de les errades que hem comés en les expressions gramaticals, l’ortografia i el lèxic. És per això que després d’escriure el text a mà, el passem en format digital per fer la correcció, i així ja el tenim preparat per a la revista digital, que després editem amb Canva i imprimim.

Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià)

Publicado en MCEP del País Valencià, Sin categoría | Comentarios desactivados en Escriure per aprendre a escriure II (Rafa Simó-CEIP Les Eres)

Escriure per aprendre a escriure I (Rafa Simó-CEIP Les Eres)

Sóc tutor d’un grup de cinqué de primària del col·legi CEIP les Eres de l’Énova. Aquest és el primer any que estic a l’escola, i espere poder acabar el cicle, amb el mateix grup, per poder afermar algunes de les pràctiques que hem iniciat des de l’inici del curs; entre alguna d’elles, la introducció de les tècniques Freinet relacionades amb l’aprenentatge i la millora de la lecto-escriptura, de les quals tractaré de fer-vos cinc cèntims en aquest escrit.

Des que iniciàrem les classes al mes de setembre, l’expressió escrita va ser una de les grans prioritats d’intervenció en el grup. Després d’un breu diagnòstic a nivell escrit, observem en el grup greus dificultats per expressar les seues idees, així com l’absència d’una motivació real per escriure i el desús de l’escriptura com un mitjà natural d’expressió i comunicació individual, però també col·lectiva del grup amb l’entorn; entrebancs que són el resultat, si més no, d’un ensenyament de l’escriptura basat en l’ús d’aquesta per a omplir buits d’una llarga seqüència d’activitats del llibre. En conseqüència ens trobem davant xiquets i xiquetes, de quasi onze anys, que no saben d’expressar en un text una vivència, idea o paisatge; xiquets i xiquetes que davant una proposta d’escriure, es queden en blanc, no saben què posar o, després de donar-los algunes idees, acaben escrivint dues frases mal cohesionades i sense sentit. Tot això sense comptar les poques habilitats que, a causa d’un ús abusiu del llibre de text, tenen per a treballar de manera autònoma, investigadora, autoreguladora i participativa del seu procés d’aprenentatge. És per això que una de les primeres accions a l’inici del curs estan dirigides cap a un canvi de mirada i a millorar l’escriptura – una tasca, per cert, gens fàcil en general, i especialment amb un curs avançat en l’escolarització.

Primer que tot començàrem creant «l’Assemblea» per donar al grup un lloc on expressar-se, fent-los partícips del procés d’aprenentatge i de la pressa de decisió de les coses que passen en el dia a dia en l’aula, cosa que no havien fet mai. L’assemblea es realitza una vegada a la setmana i en ella tractem els punts que decidim en l’ordre del dia entre tot el grup. Tenim una sèries de càrrecs, per fer d’aquesta un espai de participació horitzontal i igualitària: tenim un moderador/a o coordinador/a que s’encarreguen de moderar i coordinar les converses; i dues persones secretàries que fan la funció d’anotar l’ordre del dia, els acords que decidim i les actes. Per altra banda, ara i adés, i quan ho necessitem, realitzem assemblees de caire més organitzatives amb un únic punt de l’ordre del dia. La funció d’aquesta és, bàsicament, decidir i organitzar el que podria ser un projecte.

És a l’assemblea on, des del primer dia, es proposa l’elaboració d’una revista escolar amb les coses que ens agradaria escriure, i una ràdio per explicar allò que hem escrit i que hem treballat a classe, com una mena de diari d’aula. De sobte les propostes apareixen soles, i algunes d’elles estimulades pel mestre, com els reportatge sobre les eixides per conèixer l’entorn, els projectes relacionats amb les ciències, les exposicions o conferències dels projectes, les tertúlies literàries, etc.

Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià)

Publicado en MCEP del País Valencià, Sin categoría | Comentarios desactivados en Escriure per aprendre a escriure I (Rafa Simó-CEIP Les Eres)