Escriure per aprendre a escriure I (Rafa Simó-CEIP Les Eres)

Sóc tutor d’un grup de cinqué de primària del col·legi CEIP les Eres de l’Énova. Aquest és el primer any que estic a l’escola, i espere poder acabar el cicle, amb el mateix grup, per poder afermar algunes de les pràctiques que hem iniciat des de l’inici del curs; entre alguna d’elles, la introducció de les tècniques Freinet relacionades amb l’aprenentatge i la millora de la lecto-escriptura, de les quals tractaré de fer-vos cinc cèntims en aquest escrit.

Des que iniciàrem les classes al mes de setembre, l’expressió escrita va ser una de les grans prioritats d’intervenció en el grup. Després d’un breu diagnòstic a nivell escrit, observem en el grup greus dificultats per expressar les seues idees, així com l’absència d’una motivació real per escriure i el desús de l’escriptura com un mitjà natural d’expressió i comunicació individual, però també col·lectiva del grup amb l’entorn; entrebancs que són el resultat, si més no, d’un ensenyament de l’escriptura basat en l’ús d’aquesta per a omplir buits d’una llarga seqüència d’activitats del llibre. En conseqüència ens trobem davant xiquets i xiquetes, de quasi onze anys, que no saben d’expressar en un text una vivència, idea o paisatge; xiquets i xiquetes que davant una proposta d’escriure, es queden en blanc, no saben què posar o, després de donar-los algunes idees, acaben escrivint dues frases mal cohesionades i sense sentit. Tot això sense comptar les poques habilitats que, a causa d’un ús abusiu del llibre de text, tenen per a treballar de manera autònoma, investigadora, autoreguladora i participativa del seu procés d’aprenentatge. És per això que una de les primeres accions a l’inici del curs estan dirigides cap a un canvi de mirada i a millorar l’escriptura – una tasca, per cert, gens fàcil en general, i especialment amb un curs avançat en l’escolarització.

Primer que tot començàrem creant «l’Assemblea» per donar al grup un lloc on expressar-se, fent-los partícips del procés d’aprenentatge i de la pressa de decisió de les coses que passen en el dia a dia en l’aula, cosa que no havien fet mai. L’assemblea es realitza una vegada a la setmana i en ella tractem els punts que decidim en l’ordre del dia entre tot el grup. Tenim una sèries de càrrecs, per fer d’aquesta un espai de participació horitzontal i igualitària: tenim un moderador/a o coordinador/a que s’encarreguen de moderar i coordinar les converses; i dues persones secretàries que fan la funció d’anotar l’ordre del dia, els acords que decidim i les actes. Per altra banda, ara i adés, i quan ho necessitem, realitzem assemblees de caire més organitzatives amb un únic punt de l’ordre del dia. La funció d’aquesta és, bàsicament, decidir i organitzar el que podria ser un projecte.

És a l’assemblea on, des del primer dia, es proposa l’elaboració d’una revista escolar amb les coses que ens agradaria escriure, i una ràdio per explicar allò que hem escrit i que hem treballat a classe, com una mena de diari d’aula. De sobte les propostes apareixen soles, i algunes d’elles estimulades pel mestre, com els reportatge sobre les eixides per conèixer l’entorn, els projectes relacionats amb les ciències, les exposicions o conferències dels projectes, les tertúlies literàries, etc.

Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià)

Esta entrada fue publicada en MCEP del País Valencià, Sin categoría. Guarda el enlace permanente.