Escriure per aprendre a escriure II (Rafa Simó-CEIP Les Eres)

Una vegada assentada l’assemblea, ens posàrem a fer realitat la proposta de la revista i la ràdio. En un primer moment, tal i com apareix la idea – des del punt de vista del mestre les dues propostes semblen que siguen més un fi per a millorar l’expressió i no tant un mitjà per expressar-se; però amb el transcurs del temps, i a mesura que avancen i es desenvolupen, aquests projectes van canviat la seua funció, passant de ser un fi, per solucionar una situació concreta, a convertir-se en un mitjà, és a dir, en un procés continu i inesgotable per expressar-se i explicar tot allò que fem a l’aula. En tot cas, cal dir que un dels primers objectius de crear la revista era, per descomptat, superar les dificultats de l’expressió en el text lliure; ja que en general, l’expressió lliure i més espontània, d’acord amb el primer diagnòstic, era molt limitada, amb moltes inseguretats, falta d’idees, estructures gramaticals poc ordenades i una cohesió textual molt pobra.

Revista El món de cinqué

Ràdio escolar Les Eres

Aleshores, què férem per millorar l’escriptura? A banda de donar al grup un motiu real i significatiu per escriure, així com els mitjans i els recursos necessaris per a fer-ho, des de la tutoria es posà en marxa un pla d’acció per a ensenyar a l’alumnat a escriure mitjançant l’aprenentatge d’estratègies que, amb el fi de superar les dificultats d’expressió, ajuden a l’alumnat a millorar la cohesió i la coherència dels seus escrits. Les estratègies les podríem definir com una seqüència gradual de bastides que tenen com a finalitat la pròpia autoregulació d’un aprenentatge -és a dir, un procés metacognitiu que permet a l’aprenent avaluar, planificar, regular i dirigir la pròpia actuació; val a dir, però, que les estratègies no són una tècnica en si, tan sols són una ferramenta.

D’aquesta manera, en les primeres propostes dedicades a l’escriptura, sempre comencen les activitats amb un modelatge. Davant la pregunta, què fan les bones escriptores per escriure? L’adult competent ensenya l’ús de les estratègies. Després, una vegada les hem modelat de manera compartida, fem una pràctica guiada d’aquestes, on l’aprenent activa els coneixements apressos i fa ús d’elles per realitzar una tasca en un context real d’escriptura; i mentre l’adult la supervisa. Finalment, acabem el procés amb una pràctica independent, on l’aprenent de manera autònoma fa servir les estratègies. Al remat, la intenció d’aquest plantejament és fer del procés d’escriptura un procés planificat, estructurat i organitzat; però, sobretot, ajudar-los a entendre que, escriure no sempre és una tasca espontània – a no ser que tingues molta experiència i coneixements– , sinó una tasca planificada, on cal seguir uns passos i estratègies per a escriure un text clar i ben expressat, aspecte fonamental per a gaudir de l’expressió i augmentar la motivació per escriure.

Una vegada adquirides les estratègies, així és com quedaria una seqüència didàctica on l’aprenent va usant les estratègies per escriure un text.

– Primer que tot, i abans de posar-se a escriure, sempre presentem la proposta de text vinculat a una necessitat, és a dir, a una situació real i significativa; per què escrivim? Escrivim perquè tenim un motiu per a fer-ho, una situació real concreta.

– Després, amb la fi de poder estudiar les diferents estructures dels textos i els seus indicadors textuals, vinculem els textos que volem escriure amb les diferents tipologies textuals. L’aprenentatge i l’ús d’aquestes estructures, com a, serveixen de molta ajuda a l’alumnat per a garantir una estructura més clara i ordenada de les idees i de l’expressió; i per tant, de l’adequació i la coherència del text. Aquest tipus d’estratègia permet activar tots els coneixements previs sobre el text i encetar un procés constant d’elaboració i verificació d’hipòtesi o prediccions sobre el text.

– Si el tema és lliure cadascuna fa la seua, però si el tema és consensuat es genera una conversa al voltant dels temes que volem escriure, fem i activem tot el bagatge cultural que porten els xiquets i les xiquetes; donem idees, les compartim i ens enriquim conjuntament.

– Tot seguit comencem a organitzar el text usant un conjunt d’estratègies per a fer una bona planificació del mateix. Entre les estratègies que aprenen trobem: aquelles que ens serveixen per organitzar les idees mitjançant una pluja d’idees, estratègies de redacció i, més que més, altres de revisió del text. El resultat, en general, és una millora de l’estructura del text, l’organització i l’expressió de les idees; i la presentació del propi text.

Aquesta última part, la revisió, tractem de fer-la mitjançant programes informàtics que ens ajuden a revisar de manera acurada els textos. Una tasca que ens permet ser conscients de les errades que hem comés en les expressions gramaticals, l’ortografia i el lèxic. És per això que després d’escriure el text a mà, el passem en format digital per fer la correcció, i així ja el tenim preparat per a la revista digital, que després editem amb Canva i imprimim.

Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià)

Esta entrada fue publicada en MCEP del País Valencià, Sin categoría. Guarda el enlace permanente.