Olocau estrena el 2023 la seua nova escola. Una lluita que comença el 2013 per enderrocar els vells edificis i aconseguir un col·legi en condicions i espais dignes. S’ha volgut aprofitar aquesta inauguració per a traure del bagul aquesta exposició que hem rebatejat i actualitzat fins a l’actualitat.
A aquesta exposició actualitzada hem creat un viatge a través dels tres centres escolars que hi ha hagut a Olocau en les diferents èpoques, dels mestres de la primera escola, de fotos d’alumnes i mestres, d’objectes i treballs escolars i entrevistes amb alumnes i mestres. Va acompanyada d’un vídeo amb testimonis de les diferents èpoques escolars per veure els canvis socials, polítics i pedagògics que ha viscut l’escola olocauina.
Té com a objectiu explicar a la gent més jove, mestres i alumnat, que potser trobarà a faltar material actual, que és una exposició retrospectiva, una mirada al passat des del present de l’escola del poble, perquè coneguen com era l’escola d’abans, perquè la de hui ja la coneixen i la gaudeixen.
A més a més, és una exposició que reconeix i dona valor a la tasca i figura de Ferran, qui dona nom a la nostra nova escola: C.R.A. Alt Carraixet – Col·legi Mestre Ferran Zurriaga.
L’exposició està ubicada a la sala de l’Aljub al costat de la Torre de Pardines (dintre del complex de la Casa de la Senyoria) fins al 31 de març de dimecres a diumenge en horari de 9 a 15 hores i els dissabtes, a més, de 16 a 18 hores.
Text: Laura Zurriaga
Fotografies: comissió exposició escola i xarxes socials de l’Ajuntament de la Vila d’Olocau – Disseny cartell i panell: Daniel Olmo Boronat
El viernes día 24 de febrero se produjo el fallecimiento de nuestro compañero y amigo Bernardo Santamaría Moro, “Katxi”. Profesor, antiguo director y orientador de secundaria de la Cooperativa de Enseñanza Verdemar. La noticia nos ha conmocionado inmensamente y abandonado en la más profunda tristeza.
[…]
Un buen número de personas del colectivo mecepero madrileño acudimos el pasado martes 21 de febrero a ver esta obra de teatro con cierta incertidumbre sobre cómo se iba a tratar la figura de Antoni Benaiges y su tarea educativa. Y salimos sorprendidos por la delicadeza y el cuidado con la que se muestra lo esencial del trabajo que realizó en Bañuelos de Bureba (Burgos). Claro que la obra olvida algunas dimensiones interesantes del personaje, pero lo esencial está; sobre todo esa pasión y esa dedicación consciente por un proyecto en el que creía sin fisuras. Es la voz del otro personaje en escena la que introduce las dudas, el cuestionamiento del “para qué” si esto no va a cambiar el mundo.
El pasado 11 de febrero tuvo lugar la tercera Asamblea del curso del grupo MCEP de Huelva/Sevilla en Mazagón. Un día de convivencia muy interesante en el que se compartieron experiencias, emociones, sentires… hablamos de las actividades realizadas de los centros para la celebración del día de la PAZ: interpretación de canciones con coreografías, mediadores de la paz, entrega de premios Nobel de la Paz por aula, apadrinamiento lector entre el alumnado de diferentes niveles…
