Fa tres anys que treballem juntes. Possiblement siga la meua millor decisió des del punt de vista laboral, el fet, vull dir, de treballar a cinc minuts de casa i en companyia teua. Fa tres anys que assumim juntes el grup de 2n ESO d’Àmbits. Per separat, les dues teníem experiència amb aquestos grups en els respectius centres.
Amb tu he aprés moltes coses. M’encisa la teua capacitat resolutiva, la teua empatia i la intel·ligència sobtada que tens per a trobar solucions a tot. Treballar colze a colze, dia a dia, seguint la mateixa estratègia millora enormement l’eficàcia de l’aula. Per això, convide als meus companys del MCEP-PV a què en la mesura que siga possible, acabeu ajuntant esforços entre companys de confiança en un mateix centre.
Enguany tenim un repte complex, però pense que estem en el camí. Soc conscient que com a part implicada, no hauria de dir aquestes coses ni cantar victòria. Però, reconec que quan m’alce cada dia i pense en la faena, tinc la sensació que tot anirà bé. I és perquè estàs tu. El que tracte de dir és que la tasca d’un docent canvia enormement quan té al seu costat un altre docent amb el qual pot confiar cegament.
Quan érem adolescents i anàvem a l’institut preteníem menjar-nos el món. Ara, tornem a anar a l’institut, però com a professores i pretenem menjar-nos les aules. D’alguna manera, seguim mantenint un compromís de justícia social, i tenint en compte com està el món, vull cridar al vent l’enorme sort que tenim de treballar juntes. Gràcies professora, perquè aprenc moltes coses de tu en el dia a dia, gràcies companya, pel colze a colze, i sobretot gràcies amiga, perquè tot tampoc ha de ser feina. Brinde per tu, brinde per la vida i per aquell curs de 1r de batxillerat del curs 1993-94 en el qual ens vam conéixer.
Clicant a l’enllaç pots llegir l’última revista que hem fet amb l’alumnat on pots llegir algunes de les activitats que hem desenvolupat durant el primer trimestre
Gracias por compartir la experiencia de un camino colaborativo.