El curs s’acaba i, com cada any, amb l’arribada de les calors estiuenques, aplega també la nostàlgia de la platja i d’eixa llum blanca que esclafa i allisa València. És una època de sentiments complexos, barrejats, indeslligables… com són sempre els sentiments, d’altra banda. Tanquem un curs, finalitzem una etapa, fem inventari d’experiències i també d’errades, i això implica sempre un cert deix de tristor. Alhora, però, s’obre un horitzó de noves possibilitats, de noves oportunitats, de nous reptes, de noves aventures. Perque al cap i a la fi, com deia Martí i Pol, «tot està per fer i tot és possible». El curs vinent de segur que hi haurà noves trobades a Bañuelos de Bureba, com la que va haver unes setmanes ençà i que Xusa ha sabut relatar-nos amb mestria i passió. Tornarà a bategar el record d’Antoni Benaiges, el qual, com bé ha dit hui Roser, «va ser una llum enmig de tanta i tanta foscor». Posats a peregrinar en esta època de manca de fe, peregrinem a Bañuelos de Mureba. Parlant de llums entre la foscor, esbrinarem si la llum de les platges de Huelva és tan blanquinosa com la nostra: enguany el Congrès del MCEP es celebra allà i una tropa valenciana encetarà juliol gaudint i aprenent. Dos verbs, «gaudir» i «aprendre», que haurien de ser sinònims perfectes, intercanviables en qualsevol context, però que dissortadament funcionen encara com a antònims a moltes escoles. Huelva ha de ser un pas més en eixa transformació de la morfosintaxi. Setembre arribarà, com sempre arriba setembre, i el nostre alumnat gravarà nous videopoemes, farà servir l’impremta, s’encuriosirà amb les particularitats del seu entorn o establirà correspondència amb l’alumnat d’altres centres. Serà cert, doncs, això que deia Martí i Pol. O també el que deia Machado, ja sabeu: «Hoy es siempre todavía». Bon estiu, mecepers i meceperes.