MCEP

En acabar les samarretes tocava eixir al carrer per portar els nostres missatges més enllà de l’escola i els familiars. Durant un parell de sessions elaborarem uns cartells amb missatges mediambientals per penjar pel poble. Els cartells, els realitzarem amb CANVA, una aplicació que ens ofereix una ferramenta molt útil per a treballar el disseny amb l’alumnat. També usarem els missatges escrits per a fer falques publicitàries per a la ràdio escolar i la revista de classe.

• 

• 

• 

• 

• 

Cartells elaborats per a penjar pel poble als comerçcos, edificis públics i alguna que altra paret.

Una vegada aconseguits els planters de carrasques organitzàrem una eixida amb tota la classe per a repoblar el Pi de carrasques. En total teníem vint planters de carrasca i cada alumna tenia assignada una carrasca per a plantar-la al Pi. Allí cadascuna havia de buscar un lloc amb ombria, fer un clot amb ferramentes de jardineria, buscar unes pedres per a envoltar la carrasca, marcar les inicials en les pedres per recordar quina era la seua carrasca i finalment plantar-la. Però sobretot cada alumna i alumne s’havia de comprometre a seguir visitant el Pi per regar-les. Aquell dia a més de plantar les carrasques passàrem un dia fantàstic jugant i gaudint de la natura.

Com a última activitat del projecte gravàrem un documental sobre el Pi d’Ambrosio. L’objectiu principal del documental era recollir part de la memòria oral, posar en valor el paratge natural afavorint  el patrimoni cultural i mediambiental del Pi d’Ambrosio. Per a la creació del documental, primer que tot decidírem a quines persones volíem entrevistar i per què. Segons l’acord escollírem fer l’entrevista a un expert en l’àmbit mediambiental; a una persona amb experiències vinculades amb l’ecologisme en el poble; a un responsable de l’ajuntament; a diferents veïnes del poble perquè ens parlaren de la memòria viva del Pi; i finalment, a una persona amb experiències vinculada amb les activitats d’oci en el Pi. En acabant, entre tota la classe elaboràrem un conjunt de preguntes generals i algunes d’elles específiques per a cada entrevistat. Després férem un banc de recursos del material que havíem de necessitar per a gravar les entrevistes (un parell de càmeres amb trípodes i un micro ) Organitzàrem els llocs on volíem gravar i ens repartírem les tasques per a la gravació de manera que tothom participara. Les entrevistes les gravàrem durant algunes hores lectives però també durant hores no lectives fora de l’escola. Hui dia  tot el material està preparat per a l’edició, i de cara al curs que ve organitzarem una presentació del documental davant tot el poble en la casa de la cultura on l’alumnat organitzarà l’esdeveniment, en farà difusió i comunicarà el seu treball.

A mode de conclusió dir que aquest projecte no és més que una de les xicotetes coses que es poden realitzar en les escoles per tractar d’introduir alguns canvis en la consciència mediambiental i afavorir un discurs ecologista en l’educació. Accions que al meu parer sempre han d’anar acompanyades d’un discurs i acció educativa basada en valors com la cooperació, el pensament crític, la solidaritat i el suport mutu; perquè sense dubte, l’única manera de superar aquesta crisi i el sistema econòmic i social que el provoca és, mitjançant accions que impliquen una transformació d’arrel i una subversió dels valors i del pensament hegemònic que el sustenta.

A continuació vos deixem una graella amb el projecte elaborat per si alguna persona està interessada en desenvolupar el projecte.

Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià)

Entre alguns dels objectius que com a mestre m’havia proposat aconseguir amb l’alumnat trobem:

• Posar en valor la natura i els paratges naturals, concretament el Pi d’Ambrosio com un bé natural i cultural dels éssers humans, i en especial del veïnat del poble de l’Énova.
• Desenvolupar la consciència mediambiental i fomentar els valors de respecte, de compromís i corresponsabilitat política de l’alumnat amb el medi.
• Treballar criteris curriculars de manera interdisciplinaria que van des de les ciències, les matemàtiques, la llengua i l’art.
• Afavorir les competències d’aprendre a aprendre, de cooperació, de participació horitzontal i d’autonomia.

Primer que tot començàrem fent una xicoteta investigació sobre l’ecosistema que trobem al paratge natural del Pi. Un treball que va donar peu a plantejar un projecte de ciències amb la classe sobre els diferents tipus d’ecosistemes i que treballàrem durant tot el primer trimestre. Conjuntament amb la investigació de l’ecosistema del bosc mediterrani férem diverses entrevistes a familiars i persones grans del poble per a recollir la memòria oral relacionada amb el paratge natural i reivindicar-la. Entrevistes que després compartírem en classe. Tota aquesta tasca la reflectírem en una web interactiva a través del Genially.

Web sobre el Pi en genially

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Vídeos sobre les maquetes dels ecosistemes.

Conferències i exposicions dels ecosistemes a la classe

Després ens posarem amb l’elaboració de les samarretes. Però abans que res férem un concurs de logos amb un missatge per a les samarretes. Començarem estudiant altres logos per a agafar idees i veure el procés de creació d’un logo. La idea era treballar el logo a partir de la tècnica de la poesia visual, tractant de representar un missatge mediambiental o concepte en un dibuix senzill. Una vegada elaborats els logos férem el concurs on cadascuna presentà el logo, i dels quals n’escollírem un.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Entrada al blog sobre la presentació del projecte escrit per la classe de valors

Un cop escollit el logo calia pensar com anàvem a fer les samarretes, aleshores visualitzàrem diferents vídeos sobre serigrafia (procés d’emulsió, ferramentes i materials de serigrafia, pintura, etc) i entre totes elaboràrem un pla i un pressupost de les samarretes que volíem fer: colors, talles, quantitats, preus, pintura, pantalla de serigrafia, preu de cost del producte, beneficis, percentatges dels beneficis, etc. Aprofitàrem el bloc curricular d’operacions amb nombres decimals i percentatges per realitzar un pressupost econòmic, i plantejàrem una situació de càlcul viu que resolguérem entre tota la classe.

Així, segons els càlculs realitzats el preu de cost de cada samarreta, comptant el percentatge de la pantalla i les despeses d’enviament, era de 3 euros, però que nosaltres vendriem per 4 euros. Al remat de cada samarreta guanyariem 1 euro i com que en fariem 100, obtindriem 100 euros de benefici que aniria destinat a la compra de planters de carrasques per a repoblar el Pi d’Ambrosio.

Una vegada fet el pressupost ens posàrem en contacte amb un cooperativa de serigrafia per fer la comanda. D’aquesta manera, aprofitant el treball sobre les tipologies textuals que estàvem treballant a llengua, entre totes escrivírem un correu electrònic o carta formal. Cal dir que durant les converses per elaborar el pla de treball de les samarretes discutirem sobre la importància de fer les samarretes amb una ètica de cura amb el medi ambient, amb un comerç just i unes condicions de treballs dignes; que les samarretes foren d’una traçabilitat justa i ecològica (fire wear), així com les pintures usades no foren contaminants. És per això que decidírem posar-nos en contacte amb una cooperativa amb uns principis ètics i compromís polític amb el medi ambient i el treball digne, «Cendra».

Un cop rebuda la comanda i recollits els materials van començar a fer les samarretes durant diverses sessions a la classe. Sessions que aprofitaven per a riure, conversar i de tant en tant, també enfadar-nos; així són les relacions! Paral·lelament a les llargues sessions d’elaboració de les samarretes férem un parell d’excursions amb tota la classe al paratge natural del Pi per conéixer-lo millor, recollir fem i fer una interpretació del seu ecosistema amb l’ajuda d’un expert agent mediambiental que ens organitzà activitats de rastreig, de col·lecció de fulles i plantes, d’orientació, etc.

Una vegada fetes les samarretes, com que cada xiqueta ja tenia les samarretes aparaulades, les veneren de seguida a familiars, amics i amigues, i algun mestre interessat. Durant la venda un parell de xiquets s’encarregaven de la gestió de comptabilitat dels diners de les samarretes: d’anotar els diners d’ingressos i de portar al dia els càlculs per saber la diferència entre les despeses que havíem de pagar i els guanys.

Per seguir llegint sobre l’experiència pots clicar ací: https://wordpress.com/post/mceppv.wordpress.com/2455

Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià).

Sóc tutor d’un grup de cinqué de primària del col·legi CEIP les Eres de l’Énova, un poble ubicat a la comarca de la Ribera Alta del País Valencià.

Un dels grans reptes que actualment ha d’afrontar l’escola i la societat és, sens dubte, l’educació mediambiental. Les darreres dades sobre la situació mediambiental, la crisi ecològica que pateix el planeta i l’esgotament dels recursos naturals, a conseqüència de la voràgine del sistema capitalista en el qual estem immerses són un clar indicador perquè els i les mestres posen en marxa les accions necessàries per a començar a construir una realitat social i educativa basada en els valors de l’ecologia, del respecte, la corresponsabilitat i del compromís polític en el planeta. En aquest sentit i a partir d’aquesta reflexió, no vaig poder deixar passar l’oportunitat que ens ofereix la natura i l’entorn en el qual vivim perquè l’alumnat puga créixer aprenent i desenvolupant, no sols continguts curriculars, sinó també valors i actituds necessàries per a construir una consciència mediambiental.

Així que, amb la idea d’introduir aquest canvi de paradigma a l’aula, i alhora, de capgirar l’assignatura de Valors socials vaig decidir aprofitar les dues hores setmanals de l’assignatura per a dur a terme un projecte amb l’alumnat de cinqué que ajudés a desenvolupar una actitud constructiva amb el medi ambient i el planeta. Una assignatura, per cert, molt maltractada a l’escola per aquells i aquelles que pensen que es pot transmetre i educar en valors mitjançant el treball de fitxes sobre emocions, o, quantificant el grau de compromís d’un individu davant determinats valors. Ni parlar-ne, en el pitjor dels casos, d’aquells i aquelles que aprofiten aquesta àrea simplement per a avançar matèria curricular d’altres àrees, ja que la consideren d’un insignificant valor acadèmic i una pèrdua de temps. Jo soc dels que pensa que l’àrea de valors no deuria existir com a tal, ja que l’educació en valors- aquella actitud i compromís que qualsevol individu desenvolupa en un procés col·lectiu, hauria de ser un aprenentatge transversal en totes les àrees. Un aprenentatge que tothom hauria de fer mentre aprén matemàtiques, llengua, ciències, arts, etc, i no una mera assignatura supèrflua i innòcua a la resta de les hores en què l’alumnat també aprén i es relaciona mitjançant uns valors i actitud.

Tot va començar amb una assemblea organitzativa per decidir quin tema ens agradaria treballar en valors durant tot el curs. Entre els temes proposats pel mestre hi havia:

– La sexualitat i el gènere.

– El medi ambient.

– La migració.

– La diversitat funcional.

Després d’una llarga conversa on cadascú argumentava quin tema li agradaria treballar, decidírem treballar el medi ambient. L’argument principal dels xiquets i les xiquetes per a elegir el tema fou l’estima i la relació que existeix, des de fa dècades, entre el veïnat de l’Énova i un paratge natural del terme municipal del poble anomenat «El Pi d’Ambrosio». Un paratge on generacions darrere generacions han fet ús d’aquest espai per gaudir de la natura (l’oci en els dies de pasqua, acampades amb la colla d’amics, excursions nocturnes i amb bicicleta, collints d’esclata-sangs). Un espai carregat de memòria local i vivències al voltant de la naturalesa; un patrimoni natural i cultural del poble.

• 

• 

Una vegada elegit el tema, durant les pròximes sessions acordàrem els objectius que volíem aconseguir amb el projecte i elaboràrem una planificació d’aquelles coses anàvem a realitzar. Entre els objectius que s’acordaren trobem:

– Conscienciar les persones del poble sobre la importància del Pi d’Ambrosió com a paratge natural.

– Posar en valor la importància de l’ecosistema del bosc mediterrani del Pi d’Ambrosio.

– Conscienciar al veïnat sobre la importància de cuidar el Pi quan fem ús d’ell.

– Realitzar accions per afavorir la conscienciació del medi ambient: Elaboració de cartells.

– Fer visites al Pi per a netejar l’entorn de plàstics i gaudir de la naturalesa.

– Elaborar samarretes amb un missatge de cura cap al medi ambient.

– Repoblar el Pi de carrasques.

– Creació d’un documental per a posar en valor el patrimoni cultural i natural del Pi d’Ambrosio.

Després de nomenar tots els objectius que volíem aconseguir tractàrem d’organitzar-los i donar-li una seqüència temporal. Per a comprar les carrasques per a repoblar el Pi necessitàvem diners; per a aconseguir diners necessitàvem elaborar unes samarretes; per a fer les samarretes necessitàvem crear un logo amb una campanya que ajudara a conscienciar a les persones del poble amb el medi ambient. D’aquesta manera elaboràrem un pla de treball anual, revisant-lo cada trimestre. Al remat l’objectiu general del projecte era: Generar una campanya de conscienciació mediambiental.

Per seguir llegint sobre l’experiència pots clicar ací: https://wordpress.com/post/mceppv.wordpress.com/2401

Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià).

El pasado sábado 17 de julio un buen grupo del MCEP-PV visitamos la primera escuela en la que trabajé en una aldea de Ademuz llamada Sesga en 1961. Ahora es un pequeño museo rural porque se cerró pocos años después dado que muchas familias emigraron y se creó una casa escuela en Ademuz para recoger a todos los alumnos y alumnas de las aldeas. Para mi esta visita, como la naterior que hice hace 25 años con mi familia fue muy especial porque pude reencontrarme con algunos de mis alumnos.

Si os acercáis al Rincón de Ademuz, os recomiendo que paséis por Sesga puesto que no solamente se puede ver la escuela sinó también el horno comunal, la fuente con el lavadero, un horno de ladrillos, el ayuntamiento e incluso te invitan a una degustación de productos de la zona como el delicioso zumo de manzana esperiega. Si queréis ir solamente tenéis que escribir a ademuzguia@gmail.com para concertar la visita.

A continuación os escribo mis recuerdos de aquellos meses en mi primer destino como maestra.

• 

• 

• 

• 

• 

Mis vivencias como maestra en Sesga. 

Fui a Sesga en 1961 mientras estaba haciendo las oposiciones, concretamente del examen oral al práctico. El destino me lo eligió un funcionario de la delegación de magisterio. 

Cogí el tren, llegué a Ademuz y tomé posesión en vacaciones de Navidad. De Ademuz fuí a Sesga acompañada de un vecino de Ademuz por orden del alcalde. Fui en mulo porque no había carretera. Al llegar allí me enseñaron la escuela y la casa de la maestra. Entonces en Sesga vivían unas 120 personas. Era alcalde Eugenio Pastor y él y su mujer Emilia Tortajada me acogieron muy bien. El tío del alcalde se llamaba Benedicto y era padre de Benedicto Pastor maestro y de Salvador Pastor el cura que tanto benera el pueblo de Sesga. Al día siguiente un vecino de Sesga me acompañó a Aras de Alpuente (3h y media en macho) para tomar el autobús que me llevaba a mi pueblo, Alcublas. Yo tenía 20 años recién cumplidos y mucha ilusión por enseñar y también por conocer cosas nuevas. 

El día 11 de enero fuimos. mis padres y yo, con un tractor desde Alcublas con todas mis cosas: mesas, sillas, cacharros de cocina,etc. Era sábado y el domingo no pudo venir el cura a dar la misa de tanto como nevó. Yo destŕás de la ventanita del cuarto lloré, me sentía sola.

En seguida me hice amiga de los 14 niños y niñas de la escuela, de las mozas y mozos, de todas las familias del pueblo, del alcalde, su mujer e hijos. Mi trabajo fué en todos los ámbitos con los niños, que tenían muchas ganas de aprender, con los jóvenes y con los mayores hicimos teatro a la luz del carburo y la obra era un sainete baturro llamado «Las olivas», aprendimos y cantamos la misa, participé en la fiesta de santa Quiteria (en Hoya de la Carrasca, en el Collao Calderón) como una joven más. El alcalde me dió una mula que no corría para que la maestra no se hiciera mal.

La escuela estaba en el primer piso de un edificio y era tal como ahora se conserva en forma de museo. Teníamos una estufa enmedio de la clase y como debajo estaba el horno no pasábamos frío. La luz la teníamos con el carburo y el quinqué de petróleo. Había niños y niñas desde los 4 a los 14 años. Me acuerdo de los nombres de algunos alumnos y alumnas: Conchita Pastor, Ramon Yuste, Margarita Yuste, Cecilio, Eugeniete, los dos hijos del herrero, Ramiro y Jacinto Antón, Alfonso, Josó Miguel.. de las mozas y mozos Remedios, Tino, Esperanza, Félix…

Los lugareños me decían señora maestra y me trataban como una hija joven, los padres y madres de mis alumnos me hacían bromas.  Estaban muy orgullosos de la fuente del pueblo, de sus lechugas tan gustosas y del buen vino que elaboraban.

En los matacerdos invitaban siempre a la maestra y al quinto, solo había un quinto ese año, el quinto se llamaba Félix y después cuando los mayos, me cantaron y me echaron de mayo a Félix.

Iba al Cineclub de la Puebla de San Miguel en macho con alguna moza del pueblo, también fuí a probarme un vestido.

Durante la República pasaron por allí las Misiones Pedagógicas y dejaron una biblioteca muy buena que yo aproveché para leerme bastantes libros a la luz del quinqué.

Después de Pascua me puse enferma, con fiebre alta, y tuvo que venir el médico a caballo desde Ademuz. Me ponían bolsas con cebada caliente en el pecho y me hacían beber tisana de saúco. Pasé la enfermedad en casa del señor Benedicto Pastor.

Solo estuve cinco meses, de enero a primeros de junio y sintieron mucho que me fuera porque antes de ir yo estaban un trimestre sin maestra. 

De Sesga me traje todas estas vivencias, además de una estera redonda hecha con llata de esparto y una cesta ancha de mimbre, que me hizo el cestero. 

Después solo he vuelto al pueblo una vez con mi família, hace 25 años y ahora que he ido con los compañeros y compañeras de MCEP-PV.

Ya hace años que estoy jubilada y conservo muy buenos recuerdos de todos los sitios donde he sido maestra però tengo un recuerdo especial de mi primera escuela: la escuela de Sesga.

Roser Santolària Domingo (MCEP-PV)

Per finalitzar no m’agradaria acabar aquest escrit, sense destacar la importància que té en l’aprenentatge de l’escriptura dels infants, la necessitat de partir d’una situació real i comunicativa per expressar allò que vol o desitja comunicar l’alumant, a partir d’un treball o una investigació relacionat amb un tema del seu interès. Un o una no pot aprendre a escriure si no hi ha un motiu real per expressar i comunicar alguna cosa, perquè aprendre a escriure és aprendre a comunicar-se; és aprendre a fer ús d’una necessitat tan vital i quotidiana que tenim els éssers humans: l’expressió. I ací és on els mestres hem de tenir un paper fonamental en animar als xiquets i les xiquetes a comunicar i expressar les seues idees, a donar-los i buscar motius reals per a escriure i a acompanyar-los en aquesta necessitat tant vital en un context social.

On obstant, de vegades també cal donar-los estratègies perquè l’alumant puga expressar i comunicar correctament les seus idees. Tot i que l’expressió escrita és el resultat d’una necessitat que tenim les persones per a comunicar-se en un context social, aprendre a escriure també és un procés complex que implica, cognitivament parlant, la construcció d’estructures complexes. D’acord l’enfocament constructivista, l’adquisició del llenguatge escrit implica la construcció d’un conjunt d’estructures cognitives específiques per a llegir i escriure un text que van més enllà d’una mera intenció comunicativa. Parlem d’un coneixement metalingüístic que necessita de l’acompanyament d’estratègies i bastides necessàries per a garantir l’adquisició d’aquest aprenentatge. És obvi que no tot el món ha nascut per ser escriptor o escriptora, i per això hi haurà xiquet o xiqueta que se li donarà millor expressar-se mitjançant les lletres i d’altres que se li donarà millor l’expressió a través del seu cos, el dibuix, les matemàtiques o de qualsevol altra manera; tot i això, crec que qualsevol xiquet o xiqueta d’educació primària hauria de tenir la capacitat de poder expressar i comunicar de manera clara i entenedora seues idees en un text i acord a la intenció comunicativa que pretén, independentment de si té més o menys habilitats en l’escriptura.

Les estratègies descrites en aquesta escrit han ajudat a l’alumnat de cinqué a aconseguir aquest objectiu, sempre contextualitzant tot el treball realitzat en un marc ideològic i polític que té com a pilar fonamental: la cooperació, el pensament crític, l’autonomia i la solidaritat.

Blog d’aula de cinqué de primària del ceip les Eres.

Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià)

Així entre les diferents tipologies textuals que hem estat treballant trobem:

• El Text dialogat. Escrivírem un guió per a un curtmetratge sobre la COVID-19 i les mesures de seguretat que gravarem a l’escola. Més endavant escrivíem un guió per realitzar diferents escenes teatralitzades de l’Edat Mitjana.

Trailer del curmetratge Sóc Tremenda

Dramatitzacions escenes medievals I – medievals II

• Text resum o esquemes. Amb la intenció de treballar la comprensió lectora hem realitzat esquemes dels temes que trobem al llibre de text de ciències i que servien com a font d’informació dels projectes elaborats en l’àrea de ciències naturals i socials. Aquesta activitat era una de les tasques incloses en el pla de treball de ciències.

• La carta. Per una banda treballarem la carta formal, amb la fi de respondre a l’ajuntament per a iniciar un projecte de ciències, demanar una biblioteca pública per al poble i recursos econòmics a l’ajuntament per a crear un hort escolar. I per altra banda, la carta informal o correspondència que iniciarem amb un col·legi públic de Castelló de la Plana, i del qual recentment hem realitzat vàries correspondències durant el curs.

Escrivint les cartes.

Enviant les cartes.

Rebent la correspondència.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• El text descriptiu. Amb la finalitat de crear el nostre primer podcast de ràdio per a Tot Sants cada alumna va descriure un monstre valencià. Més tard, per al certamen literari de classe férem una descripció d’un paisatge acompanyat d’un dibuix a l’aire lliure.

Descripcions dels Monstres valencians.

Programa de ràdio especial Tots Sants.

Exposició del paisatge: Dibuix i narració.

• 

• 

• 

• 

• 

• El text expositiu. Textos de tema lliure per publicar-lo a la revista i a la ràdio. Aquest tipus de text ens va permetre fer tot un treball de cerca d’informació a través de diverses fons d’informació com ara: llibres, internet, entrevistes, etc.

Primera revista del món de cinqué.

Segona revista del món de cinqué.

Tercera revista del món de cinqué.

Ací trobareu totes les revistes publicades.

Primer programa de ràdio les Eres.

Segon programa de ràdio les Eres.

Tercer programa de ràdio les Eres.

Ací trobareu tots els programes de ràdio publicats.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• El text narratiu. Històries per a presentar-les al premi de literatura Sambori i que després hem transformat en còmic digital mitjançant una app.

Revista especial de les històries.

• 

• 

• 

• 

• El text biogràfic. Aprofitant l’efemèride del 8 de març, escrivírem diferents relats de vida de les iaies del poble, fent especial atenció al treball de cures invisibilitzat. Després, aquesta activitat es materialitzà en un programa de ràdio especial per al 8 de març.

Programa de ràdio especial per al 8M.

• El text reportatge. Informar de totes les eixides que fem per conèixer l’entorn del poble, elaborem un xicotet reportatge que s’inclou en la revista i en la ràdio. Els reportatges són rotatius, i una vegada escrits i abans de ser publicats, són arrodonits per tota la classe. És en aquest moment quan aprofitem per treballar les estructures gramaticals, la riquesa del lèxic, les expressions, el sentit estètic i l’ortografia. Tot i això, sempre dediquem dues sessions a la setmana per treballar la gramàtica i l’ortografia mitjançant el llibre de text.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• El text poètic. Amb l’arribada del dia del llibre aprofitarem per llegir i escriure poesia que després llegirem en públic i imprimirem en la impremta.

Revista especial de poesia.

Programa especial de recital de poesia.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• Informe científic. Després de fer diversos experiments a classe cada grup va escriure un text/informe de l’experiment realitzat amb les hipòtesis, dades recollides i conclusions acompanyades d’imatges i fotos. Tots els informes els recollirem en format dossier per a la classe.

Revista especial sobre experiments.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• Text argumentatiu. Aprofitant el procés participatiu de l’Ajuntament de l’Énova per a que el veïnat donarà les seues idees sobre el pla urbanístic i noves instal·lacions al poble, l’alumnat va escriure un text sobre el futur del seu poble, donant argument sobre com els agradaria que foren els carrers i quines instal·lacions haurien d’haver-hi.

Revista especial sobre el futur del poble.

Al capdavall, fins ara hem publicat tres revistes de «El món de cinqué», una revista especial de narrativa, una altra de poesia i una sobre la participació de l’alumnat en el futur del poble; cinc programes de ràdio, un d’ells l’especial per al 8 de març i un altre de recital de poesia.

Al nostre blog d’aula podreu trobar totes les revistes publicades i tots el programes de ràdio.

Per altra banda i paral·lelament a l’escriptura hem treballat de valent el foment de la lectura, activitat fonamental per a acompanyar la millora de l’escriptura i de l’expressió. No podem obviar la importància de la lectura en el procés d’aprendre a escriure, ja que darrere d’una bona escriptora sempre hi ha una bona lectora. D’aquesta manera tots els dies fèiem 20 minuts de lectura a partir dels llibres de la biblioteca d’aula o de la biblioteca pública del poble del costat, on cada trimestre fèiem una eixida amb les bicis per endur-nos en préstec una bon grapat de llibres. Després de llegir-los l’alumnat realitzava un comentari i recomanació del llibre llegit individualment. També dintre de les activitats de foment lector, hi trobem les tertúlies literàries, activitat on cada setmana compartim converses sobre un mateix llibre, fèiem una relectura del llibre i acabàvem parlant d’experiències quotidianes, temes d’actualitzat o Història. La lectura ha estat un treball essencial per a la millora de l’escriptura.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià)