Arriba setembre i tornem a l’escola amb la motxilla carregada d’idees per a l’alumnat, amb els nervis propis d’enfrontar-nos a nous grups, nous xiquets xiquetes i joves…amb la sensació que les vacances se’ns han fet curtes però amb ganes de retrobar-nos, també el grup del MCEP-PV per intercanviar experiències freinetianes!
Hui hem començat la reunió amb una dinàmica de moviment, la de les pinces, ens l’ha presentada Xusa i ens ho hem passat molt bé. Alguns ens hem animat a fer-la a les classes: quant necessitem riure i moure’ns.Per això al MCEP tenim Taller del cos perquè a l’escola anem amb el cos no només amb la ment.
Després de riure’ns i moure l’esquelet hem fet roda i hem rebut a Isabel, una companya de l’IES Rascanya, que s’incorpora al grup. I tot seguit ens hem posat a compartir com portem els primers dies de classe:
– Jo estic a Sedaví i ja estem en marxa amb els Plans de Treball de mates- diu Àlex
– Jo enguany estic a Tavernes Blanques i m’estic adaptant al lloc i tinc una tutoria molt bonica de 2 d’ESO- diu Rosella.
– Jo continue al Sant Bertomeu i vos he de dir que vaig tindre una assemblea horrible amb un grup però ja estem fent per millorar – diu Xusa.
– Jo crec que si no podeu amb assemblees perquè sou molts podeu aplicar la técnica Phillips 6/6, jo la vaig aprendre fa molts anys i em va anar molt bé amb un grup que n’érem 50! – diu Roser.
– Jo enguany estic compartit entre Museros i Puçol. Tinc moltíssims alumnes però amb un grup ja hem començat a escriure la primera carta col·lectiva per fer correspondència amb Mèxic!- diu Jaume.
– Jo seguisc al Port de Sagunt, els Plans de treball em van genial i amb el grup que tinc d’àmbit estic encantadíssima. Estos grups la gent no els vol perquè són moltes hores però a mi m’està encantant precisament per això.- diu Àngels.
– Per a mi hui és el primer dia, conec a Rosella del Rascanya i la veritat és que estic motivada a fer cosetes. – diu Isabel.
– Jo enguany estic a Castelló i porte un poc de mal de cap amb les matèries perquè en tinc una semipresencial, és pràctica, i no conec encara ni els alumnes. – diu Lluís.
En un moment ens anem donant consell i idees: podies provar açò, jo faig allò altre, a mi em va funcionar açò, el llibre de “Libro de un maestro algo fre(i)nético” està molt bé, jo he llegit el de “Els vaig prometre el mar” i m’ha encantat…
I se’ns passen les 3h en un vist i no vist. Hem quedat que el proper dia portarem els nostres Plans de treball per analitzar-los i compartir-los perquè ens abellix vore’ls amb calma. També dedicarem temps a treballar en xicotets grups per matèries afins i així enriquir els nostres materials.
De la web estatal, farem una reunió separada que no tenim ganes que la burocràcia se’ns apodere. Mai havíem agafat cap responsabilitat a nivell estatal i esperem fer-ho el millor possible.
“Açò és el que anava buscant, un grup de profes/mestres per compartir, debatre i així millorar les nostres classes.”- acaba dient Isabel.
I crec que tots pensem que és això el que ens ha unit, això de fer grup per fer una escola més crítica, més lliure i més cooperativa.
Escrit per Rosella
Nuestro compañero, Miguel Grande, acaba de fallecer. Seguramente muchos le recordareis de los primeros años de ACIES. Su primer libro tuvo como objeto la Escuela Rural y desde entonces muchas han sido sus publicaciones dedicadas al estudio del sistema educativo. Su lucha y su compromiso con una escuela popular, liberadora y por el derecho a la educación de las clases populares y del medio rural ha sido un ejemplo para quienes le conocimos y hemos podido compartir con él una gran parte de ese camino. El MCEP de Salamanca llora su pérdida; el mundo rural, al que dedicó gran parte de su vida y de sus investigaciones, también llora su pérdida. Su compromiso y su lucha sindical, pedagógica y política nos inspiró a muchos maestros y maestras. Que la tierra le sea leve.
