MCEP

En acabar les samarretes tocava eixir al carrer per portar els nostres missatges més enllà de l’escola i els familiars. Durant un parell de sessions elaborarem uns cartells amb missatges mediambientals per penjar pel poble. Els cartells, els realitzarem amb CANVA, una aplicació que ens ofereix una ferramenta molt útil per a treballar el disseny amb l’alumnat. També usarem els missatges escrits per a fer falques publicitàries per a la ràdio escolar i la revista de classe.

Cartells elaborats per a penjar pel poble als comerçcos, edificis públics i alguna que altra paret.

Una vegada aconseguits els planters de carrasques organitzàrem una eixida amb tota la classe per a repoblar el Pi de carrasques. En total teníem vint planters de carrasca i cada alumna tenia assignada una carrasca per a plantar-la al Pi. Allí cadascuna havia de buscar un lloc amb ombria, fer un clot amb ferramentes de jardineria, buscar unes pedres per a envoltar la carrasca, marcar les inicials en les pedres per recordar quina era la seua carrasca i finalment plantar-la. Però sobretot cada alumna i alumne s’havia de comprometre a seguir visitant el Pi per regar-les. Aquell dia a més de plantar les carrasques passàrem un dia fantàstic jugant i gaudint de la natura.

Com a última activitat del projecte gravàrem un documental sobre el Pi d’Ambrosio. L’objectiu principal del documental era recollir part de la memòria oral, posar en valor el paratge natural afavorint  el patrimoni cultural i mediambiental del Pi d’Ambrosio. Per a la creació del documental, primer que tot decidírem a quines persones volíem entrevistar i per què. Segons l’acord escollírem fer l’entrevista a un expert en l’àmbit mediambiental; a una persona amb experiències vinculades amb l’ecologisme en el poble; a un responsable de l’ajuntament; a diferents veïnes del poble perquè ens parlaren de la memòria viva del Pi; i finalment, a una persona amb experiències vinculada amb les activitats d’oci en el Pi. En acabant, entre tota la classe elaboràrem un conjunt de preguntes generals i algunes d’elles específiques per a cada entrevistat. Després férem un banc de recursos del material que havíem de necessitar per a gravar les entrevistes (un parell de càmeres amb trípodes i un micro ) Organitzàrem els llocs on volíem gravar i ens repartírem les tasques per a la gravació de manera que tothom participara. Les entrevistes les gravàrem durant algunes hores lectives però també durant hores no lectives fora de l’escola. Hui dia  tot el material està preparat per a l’edició, i de cara al curs que ve organitzarem una presentació del documental davant tot el poble en la casa de la cultura on l’alumnat organitzarà l’esdeveniment, en farà difusió i comunicarà el seu treball.

A mode de conclusió dir que aquest projecte no és més que una de les xicotetes coses que es poden realitzar en les escoles per tractar d’introduir alguns canvis en la consciència mediambiental i afavorir un discurs ecologista en l’educació. Accions que al meu parer sempre han d’anar acompanyades d’un discurs i acció educativa basada en valors com la cooperació, el pensament crític, la solidaritat i el suport mutu; perquè sense dubte, l’única manera de superar aquesta crisi i el sistema econòmic i social que el provoca és, mitjançant accions que impliquen una transformació d’arrel i una subversió dels valors i del pensament hegemònic que el sustenta.

A continuació vos deixem una graella amb el projecte elaborat per si alguna persona està interessada en desenvolupar el projecte.

Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià)

Entre alguns dels objectius que com a mestre m’havia proposat aconseguir amb l’alumnat trobem:

• Posar en valor la natura i els paratges naturals, concretament el Pi d’Ambrosio com un bé natural i cultural dels éssers humans, i en especial del veïnat del poble de l’Énova.
• Desenvolupar la consciència mediambiental i fomentar els valors de respecte, de compromís i corresponsabilitat política de l’alumnat amb el medi.
• Treballar criteris curriculars de manera interdisciplinaria que van des de les ciències, les matemàtiques, la llengua i l’art.
• Afavorir les competències d’aprendre a aprendre, de cooperació, de participació horitzontal i d’autonomia.

Primer que tot començàrem fent una xicoteta investigació sobre l’ecosistema que trobem al paratge natural del Pi. Un treball que va donar peu a plantejar un projecte de ciències amb la classe sobre els diferents tipus d’ecosistemes i que treballàrem durant tot el primer trimestre. Conjuntament amb la investigació de l’ecosistema del bosc mediterrani férem diverses entrevistes a familiars i persones grans del poble per a recollir la memòria oral relacionada amb el paratge natural i reivindicar-la. Entrevistes que després compartírem en classe. Tota aquesta tasca la reflectírem en una web interactiva a través del Genially.

Web sobre el Pi en genially

Vídeos sobre les maquetes dels ecosistemes.

Conferències i exposicions dels ecosistemes a la classe

Després ens posarem amb l’elaboració de les samarretes. Però abans que res férem un concurs de logos amb un missatge per a les samarretes. Començarem estudiant altres logos per a agafar idees i veure el procés de creació d’un logo. La idea era treballar el logo a partir de la tècnica de la poesia visual, tractant de representar un missatge mediambiental o concepte en un dibuix senzill. Una vegada elaborats els logos férem el concurs on cadascuna presentà el logo, i dels quals n’escollírem un.

Entrada al blog sobre la presentació del projecte escrit per la classe de valors

Un cop escollit el logo calia pensar com anàvem a fer les samarretes, aleshores visualitzàrem diferents vídeos sobre serigrafia (procés d’emulsió, ferramentes i materials de serigrafia, pintura, etc) i entre totes elaboràrem un pla i un pressupost de les samarretes que volíem fer: colors, talles, quantitats, preus, pintura, pantalla de serigrafia, preu de cost del producte, beneficis, percentatges dels beneficis, etc. Aprofitàrem el bloc curricular d’operacions amb nombres decimals i percentatges per realitzar un pressupost econòmic, i plantejàrem una situació de càlcul viu que resolguérem entre tota la classe.

Així, segons els càlculs realitzats el preu de cost de cada samarreta, comptant el percentatge de la pantalla i les despeses d’enviament, era de 3 euros, però que nosaltres vendriem per 4 euros. Al remat de cada samarreta guanyariem 1 euro i com que en fariem 100, obtindriem 100 euros de benefici que aniria destinat a la compra de planters de carrasques per a repoblar el Pi d’Ambrosio.

Una vegada fet el pressupost ens posàrem en contacte amb un cooperativa de serigrafia per fer la comanda. D’aquesta manera, aprofitant el treball sobre les tipologies textuals que estàvem treballant a llengua, entre totes escrivírem un correu electrònic o carta formal. Cal dir que durant les converses per elaborar el pla de treball de les samarretes discutirem sobre la importància de fer les samarretes amb una ètica de cura amb el medi ambient, amb un comerç just i unes condicions de treballs dignes; que les samarretes foren d’una traçabilitat justa i ecològica (fire wear), així com les pintures usades no foren contaminants. És per això que decidírem posar-nos en contacte amb una cooperativa amb uns principis ètics i compromís polític amb el medi ambient i el treball digne, «Cendra».

Un cop rebuda la comanda i recollits els materials van començar a fer les samarretes durant diverses sessions a la classe. Sessions que aprofitaven per a riure, conversar i de tant en tant, també enfadar-nos; així són les relacions! Paral·lelament a les llargues sessions d’elaboració de les samarretes férem un parell d’excursions amb tota la classe al paratge natural del Pi per conéixer-lo millor, recollir fem i fer una interpretació del seu ecosistema amb l’ajuda d’un expert agent mediambiental que ens organitzà activitats de rastreig, de col·lecció de fulles i plantes, d’orientació, etc.

Una vegada fetes les samarretes, com que cada xiqueta ja tenia les samarretes aparaulades, les veneren de seguida a familiars, amics i amigues, i algun mestre interessat. Durant la venda un parell de xiquets s’encarregaven de la gestió de comptabilitat dels diners de les samarretes: d’anotar els diners d’ingressos i de portar al dia els càlculs per saber la diferència entre les despeses que havíem de pagar i els guanys.

Per seguir llegint sobre l’experiència pots clicar ací: https://wordpress.com/post/mceppv.wordpress.com/2455

Rafa Simó-CEIP Les Eres (MCEP-País Valencià).