Antecedents. 1 Genoveva Pons Rotger. Genoveva Pons va nàixer en Ferreries, poble de Menorca, en 1912. El pare era artesà i la mare l’ajudava en el taller. Quan ella no tenia ni dos anys, marxen a París per millorar la seua situació econòmica. En 1914, quan comença la gran guerra, han de regressar. Venen a viure a València i ací Genoveva passa la seua infància i joventut. Estudia la carrera de Magisteri. L’Escola del Magisteri Femenina brillava d’idees noves. Els corrents renovadors de l’educació que apareixien a Europa, tenien eco en les institucions educatives espanyoles. «Ja estaven en república i es creaven moltes escoles…» Genoveva admira el professorat de l’escola de Magisteri i aprofita molt bé l’ensenyança . Fa les oposicions i és destinada, com a provisional a l’escola de La Torre, un barri del sud de la ciutat de València. Allà s’integra en el grup de mestres Freinetistes i amb col·laboració del seu company mestre, editen una revista. Genoveva es compromet socialment i política: S’apunta al sindicat (FETE-UGT), al partit Izquierda Republicana i, més tard, al PSOE. El Juliol de 1934 és destinada a l’escola de Llíria, on es troba amb dues companyes, Francesca Sanchis i Guillermina Medrano, també compromeses en la modernització de l’ensenyança, i en la lluita per una societat republicana, més culta, més lliure, més igualitària, més fraternal. En eixe any, a Llíria treballa a l’escola amb tècniques d’escola moderna i fora de l’escola s’ocupa de fer classes per a persones adultes, crea una biblioteca ambulant, participa en colònies escolars… En 1936 treballa de mestra a l’Institut d’Assistència Social Gabriela Mistral, centre experimental que funcionava en l’edifici de la casa de la Misericòrdia. El govern republicà de la ciutat, del qual formava part Guillermina Medrano, primera dona regidora de València, volia que als centres d’acolliment social no foren monges les que ensenyaren les criatures, sinó mestres preparades en l’educació moderna, com Genoveva i Paquita, les seues companyes de Llíria. Arriba el 1939. Comença el procès de depuració del magisteri. Tots els ensenyants, homes i dones havien de fer un plec de càrrecs on havien de declarar si havien pertanyut a organitzacions d’esquerres…També hi havien de dir si coneixien algun company que tinguera idees esquerranes…Genoveva, que no pot tornar a l’escola, no ompli cap declaració. El 17 de juliol és detinguda per un falangista de Llíria, conegut seu. També detenen son pare. Entren en presó i Genoveva comença a escriure el seu diari.
Antecedents 2 El camí cap a l’edició de «tres años de antaño» En 2019 arriba al meu correu electrònic un llibre petit. «Tres años de antaño» diari d’una mestra republicana de Llíria. En aquest llibre està la indicació que s’ha imprès en Bogotà en 1984 i que hi ha una edició reduïda. Quan m’endinse en la lectura del llibre, m’enamore, de la persona de Genoveva. És valenta, perquè no podia escriure un diari dins de la presó, i l’escriu. És generosa, sempre es posa del costat de les preses més humiliades. És reflexiva, analitza cada esdeveniment, s’auto-analitza. És respectuosa, exerceix una impressionant contenció perquè sa mare no patesca, perquè la visitant no se senta ofesa…És sensible, pateix les circumstàncies terribles de la presó i les conseqüències que tenen per a son pare, per a sa mare. És compassiva i també activa…És una bona escriptora. Aquest enamorament fa que escriga de seguida un resum del llibre i que em dedique obstinadament, a convèncer els companys historiadors del moviment Freinet en Espanya, perquè facen publicar de nou el llibre «Tres años de antaño» Buscant testimonis en Llíria, trobe casualment Lupe Marín que ja havia publicat un article sobre Genoveva Pons. Lupe Marín i jo insistim ara en l’ajuntament de Llíria i trobem Consol Morató, Eli Llopis, regidores del departament de la Memòria Democràtica. Al grup se sumen els historiadors, Carles Asensi, Francesc Rozalen, Joan J. Adrià… Lupe troba la néta de Genoveva Pons, MªFernanda Triviño Alfonso, en Bogotà la qual s’entusiasma amb la idea de l’homenatge que es prepara a la seua iaia i envia quantitat d’escrits i de fotos. Mentre, les regidores aconsegueixen de l’Ajuntament que demane a la Diputació de València l’edició del llibre de Genoveva Pons, ara enriquit amb estudis històrics, importants escrits per les persones anomenades. Joan Manel Martí, des de Ferreries i Carme Agulló de la Universitat de València, també fan les seues aportacions al llibre. A més s’hi troben dos articles emotius. U, en forma de carta a la iaia, escrit per Mª Fernanda i un altre, el pròleg, escrit amb el cor, per Roser Santolaria. Hi trobem moltes fotografies, alguns poemes del recull «Cantigas Crepusculares», que Genoveva va fer en Bogotà quan se sentia inspirada. També hi trobem dos articles de Lupe Marín.
La Jornada de presentació del llibre.
Es trià el dia 28 de març perquè és el dia en què morí, l’any 1942, en la presó d’Alacant, el poeta Miguel Hernàndez i aquesta data s’ha dedicat a recordar les víctimes de la repressió franquista. De matí a les 11h. Anàrem a l’escola on Genoveva ensenyà, ( Ferran Zurriaga i Roser Santolària també hi ensenyaren) Les mestres i l’alumnat havien preparat una sessió molt participativa sobre la vida i els patiments de Genoveva Pons. De cara al retrat de Genoveva els xiquets i les xiquetes anaven llegint fragments del llibre i tot seguit comentaven el que havien captat de la personalitat de Genoveva. Finalment relataren com els havia tocat íntimament el coneixement de la persona. Escoltant les criatures estaven les autoritats de Llíria -l’alcalde és nét d’un mestre d’eixa escola- , les que han escrit alguna cosa, al llibre, la filla d’una alumna de Genoveva,… Mª Fernanda, el seu espòs Santiago i les filletes Sara i Magdalena.
Algunes persones acompanyaren a la família de Genoveva a visitar la presó del Remei. Ara residència d’ancians regentada per monges, Germanetes dels Ancians Desemparats. Molt amables ens deixaren visitar el claustre i l’església. Algunes monges no sabien que allí havia hagut una presó. Joan explicà que havia arribat a contenir 1500 presos en temps de Franco. De vesprada va ser l’acte públic al saló d’actes de la casa de la Vila. Ple de gom a gom, primer va haver la presentació de Carles Asensi, una benvinguda de l’alcalde de Llíria, després una xicoteta intervenció d’un membre de la diputació de València, una lectura de l’inici del llibre, una recitació de dos poemes, una conferència de Francesc Rozalen, una lectura emotiva de Mª Fernanda Triviño i una cloenda de la regidora Consol Morató. Ens repartiren els llibres i tot plegat a tot el món li semblà molt bé.
Roser Santolària Domingo (autora del pròleg)